Dissabte es va fer l’homenatge a les víctimes vinarossenques que van perdre la vida en els camps d’extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Un acte que cada any compta amb el suport de tota la corporació municipal, a més, dels familiars de les víctimes i veïns anònims que també s’apropen fins al cementeri per recordar un dels capítols més cruents de la història universal.
El 5 de maig del 1945 es va produir l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen a Àustria i el supervivents van acordar que contarien al món totes les atrocitats que van patir durant la seua reclusió, amb l’únic objectiu que mai més es tornés a repetir un capítol similar. En el cas de Vinaròs, es va prometre al supervivent Francesc Batiste que cada 5 de maig es recordaria les víctimes vinarossenques que van morir en el camps d’extermini nazis per no oblidar mai el patiment que van haver de suportar.
L’acte va començar amb el descobriment de la placa restaurada amb el nom de les víctimes i la condemna per la pintada nazi que es va produir fa un mes enrere. Tot seguit familiars, corporació municipal i forces polítiques van fer una ofrena floral al monument. Cal destacar que també van participar en l’acte la Fundació Caixa Vinaròs, Amical Mauthausen i l’associació de Deportats i Internats Resistents i Patriotes de Sète, França, creada per Francesc Batiste.
Després de l’ofrena el representant de Sète, Jean Luc Pou, comentava que l’acte de record de les víctimes també ha de servir denunciar l’increment en els darrers anys de l’extrema dreta a Europa i els actes racistes cap la immigració. En aquest sentit, indicava que “cal recuperar el combat ideològic de les víctimes del nazisme, amb la justícia social, la reforma agrària, la solidaritat, el drets de les dones, la laïcitat de la societat i l’educació gratuïta per a tots. Un combat que encara avui segueix igual i s’ha de mantenir per aconseguir una major igualtat.”
Per la seva banda, l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, destacava que “cada 5 de maig es reunim per recordar a les víctimes dels camps d’extermini nazis i clamar ben alt mai més”. D’altra banda, Pla assenyalava que “no es pot trivialitzar sobre el feixisme utilitzant aquesta paraula cada vegada que es vulga desqualificar a persones amb idees diferents. Ser solidari amb altres pobles amb altres cultures, no es ser feixista, com tampoc ho és ser animalista, feminista, lluitador per una causa, religiós o nacionalista”.
L’alcalde concloïa insistit que “actes com l’homenatge a les víctimes del nazisme són un exemple a seguir perquè mai més es tornen a repetir els mateixos horrors que es va produir durant la Segona Guerra Mundial”. Diguem ben alt mai més”.
L'acte va finalitzar amb la lectura del manifest que va signar els supervivents dels camps d'extermini nazis per demanar a la societat que mai s'oblide l'horror de la Segona Guerra Mundial i sobretot per seguir lluitant en favor de la llibertat i la fraternitat de tots els pobles.