“Sense Castelló-Tarragona, no hi ha corredor”. Així s’anunciava l’acte celebrat dissabte a Vinaròs, a l’espai Vinalab, ple de gom a gom pel públic que acudia a escoltar representants del món institucional, polític, empresarial, sindical, universitari i comercial per reivindicar la finalització d’aquest tram del Corredor Mediterrani.
L’acte, organitzat per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga i pel setmanari EL TEMPS, tenia l’objectiu d’exigir a les autoritats polítiques la finalització d’aquest tram del corredor mediterrani que ha d’unir Castelló i Tarragona, a hores d’ara encallat, amb la dificultat que implica per al funcionament àgil dels ferrocarrils de mercaderies i per a la competitivitat del territori.
L’acte ha estat presentat per Enric Pla, alcalde de Vinaròs, la ciutat que acollia l’acte, qui se sorprenia de “l’oblit de les comarques del nord, malgrat la nostra situació logística”. “L’estructura de l’AVE ha perjudicat molt el desenvolupament de les estructures del país”, deia, destacant que Vinaròs manca “de trens, disposa d’una AP7 encara de pagament i d’una carretera nacional aturada”. Pla, però, mostrava confiança en el ministre de Foment, José Luís Ábalos, i en el Comissionat del Govern Espanyol pel Desenvolupament del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, qui ha estat present en l’acte. “El ministre i el comissionat són valencians i és una bona ocasió perquè això s’impulse”.
Pocs projectes generen tant de consens entre els distints agents socials com el del Corredor Mediterrani. Les paraules de María Dolores Guillamón, presidenta de la Cambra de Comerç de Castelló, n’eren una mostra. “Subscric tot el que han dit els qui parlaven abans”. Ella, representant de l’empresariat, aprovava les paraules de ponents com ara Carlos del Barrio, Manel Nieto, Vicent Maurí, Joan Llort o Francisco Sacacia, representants sindicals de Catalunya i País Valencià, també presents a l’acte.
Tots ells, sindicalistes d’UGT, CCOO i Intersindical, posaven l’accent en la qüestió social del Corredor. Sacacia, secretari de comarques Planes de Castelló d’UGT, posava l’accent en les dificultats de la població de l’eix Terol-Castelló-Tarragona. “El tram Terol-València està com fa 40 anys”, deia, sense oblidar tampoc les deficiències constants que condicionen l’AVE entre Castelló i València. Joan Llort, secretari de comarques del Camp de Tarragona d’UGT, protestava pel fet que “els governs incompleixen els seus compromisos”, referint-se als pressupostos aprovats però no executats. “Encara hi ha travesses de fusta a les vies de transport de mercaderies, només un 30% d’aquestes funcionen bé i de vegades, aquests trens transporten productes químics, amb el perill que això comporta”, alertava. Llort concloïa, pessimista, que no creia que el 2020 estiguera finalitzat el corredor. Precisament, per a aquest any la Unió Europea ha exigit que els ferrocarrils transporten un mínim percentatge de mercaderies que, sembla, a l’Estat espanyol no s’assolirà. Era l’argument de Carlos del Barrio, secretari de política sectorial i sostenibilitat de Comissions Obreres de Catalunya. Vicent Maurí, portaveu d’Intersindical Valenciana, demanava tenir en compte la incorporació de comunicacions energètiques i d’alta capacitat “per vertebrar el país i millorar la renda de valencians i valencianes”. Tot sense oblidar “l’espoli fiscal que de Catalunya, País Valencià i Illes Balears: amb el Corredor Mediterrani tenim un exemple clar de com es dificulta aquesta vertebració”, lamentava.
També estaven d’acord en el diagnòstic els representants de les diputacions provincials. Juan Bautista Juan Roig, diputat de l’Àrea de Coordinació i Carreteres de la Diputació de Castelló, posava l’accent en la necessitat de “mantenir la població, sobretot en el territori rural, i donar l’oportunitat a que la gent es quede en el territori. Això és tendir ponts, i els ponts els formen les infraestructures”. Des de Tarragona, Quim Nin, alcalde d’Albinyana (Baix Penedès) i diputat de Presidència de la Diputació de Tarragona, es preguntava si “això que ha estat capaç de fer la societat civil, serem capaços de fer-ho des del món polític?”, deia a propòsit del clam ciutadà favorable al Corredor Mediterrani, encara insatisfet des de les institucions.
Si bé en l’acte es mostrava ple consens en la necessitat de finalitzar el projecte i en l’anàlisi de les qüestions que l’entrebanquen, també hi havia diferents lectures pel que fa a les possibles solucions. “Vull creure que els ministres tenen el convenciment que cal resoldre l’autèntica vergonya de les comunicacions entre Castelló i Tarragona”, deia Antoni Serra Ramoneda, president de l’Institut Ignasi Villalonga, a l’inici de l’acte.
Una evidència, la de la necessitat de finalitzar el Corredor Mediterrani, destacada fins i tot per Xi Jinping, president xinès que fa uns dies va visitar oficialment l’Estat espanyol. Tal com destacava Josep Vicent Boira, “en el discurs de Xi Jinping, l’única infraestructura esmentada de l’Estat és la del Corredor Mediterrani”, tot recordant també la figura d’Ignasi Villalonga, que dona el nom a l’Institut organitzador de l’acte, que fa 100 anys ja reivindicava en el seu discurs la necessitat de crear el corredor. Una figura també recordada per Eliseu Climent, secretari de l’Institut Ignasi Villalonga, qui ha fet balanç de la trajectòria de l’entitat, que és a prop de complir vint anys, i qui també ha defensat el “sentit històric” de l’Eurorregió de l’Arc Mediterrani.
Joan B. Casas, director de l’Institut Villalonga, defensava també aquesta tesi amb una altra visió. “El Corredor Mediterrani comença a Algesires i acaba a Europa, i Catalunya-País Valencià és el nucli dur d’aquest espai pel seu caràcter econòmic”, deia per concloure que aquesta dualitat conté les característiques d’una regió econòmica que “ha d’optimitzar els seus elements de competitivitat” i que “el Corredor Mediterrani és en punt de partida” per satisfer aquesta necessitat.
En aquest sentit s’havia expressat també anteriorment Quico Fernández, alcalde de Sagunt i Vicesecretari de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. “Els valencians i els catalans són els principals clients entre si, per què quan cal aplicar mesures no es posen en pràctica?”, deia referint-se, per exemple, a l’alliberament de l’AP7 i també a la desconnexió latent entre València i Barcelona. “Hi ha una voluntat deliberada de perjudicar un territori”, denunciava, parlant de l’oblit de l’Estat en aquest sentit. “El Corredor hauria de ser la inversió prioritària de l’Estat”. Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa i membre executiu de l’Associació Catalana de Municipis, es queixava, en aquest mateix sentit, de la “no execució dels pressupostos” i el món de la universitat, present amb representants de la Universitat Jaume I de Castelló i la Rovira i Virgili de Tarragona, feia referència a la dificultat dels estudiants del territori que estudien en distintes facultats i que veuen entrebancades les seues connexions per acudir als centres per la manca d’infraestructures.
L’acte l’ha clos el conseller valencià d’Economia, Rafael Climent, qui insistia també en la necessitat de “refermar reptes i projectes conjunts com ara el Corredor Mediterrani”. “Ens podrien haver tingut molt més en compte”, protestava, referint-se a la gestió de l’Estat en aquesta qüestió. Isidre Gavín, secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, alertava que “avui el Corredor Mediterrani no és un cas d’èxit, i si no aprenem dels errors no encertarem el camí, tot i que hi ha motius per a l’esperança, perquè hi ha aspectes que s’estan corregint”. Lamentava, també, que el corredor haja estat prioritari per a Europa i no per a Espanya, en tant que les infraestructures que el conformen ajudarien l’Estat a millorar la seua competitivitat. Tot sempre destacant la voluntat de l’actual executiu estat, en qui hi ha més esperances dipositades, segons gran part dels ponents.
En definitiva, l’enèsim clam per la finalització del Corredor Mediterrani ha servit per donar importància a la finalització del tram que uneix Castelló amb Tarragona. Un tram central de la gran infraestructura que encara queda lluny de ser finalitzada, si bé l’esperança en què els ritmes s’acceleren és present. Un desig, però, que només arribarà amb la pressió dels distints agents socials i econòmics, unànimes pel que fa a la priorització del corredor. Una esperança també dipositada en Europa. De fet, l’últim torn de l’acte ha estat per a l’himne de l’Alegria, representat per un trio de corda de la comarca format per Marta Zapata, Ana Falcó i Santiago Romero.